Des de la meitat de la badia de Xàbia, passant pels penya-segats del Cap de Sant Antoni i fins el port de Dénia, la línia dels 20 metres de profunditat definix les aigües de la reserva marina que compartixen les dos poblacions.

Es tracta del punt en què el Montgó es troba amb la mar com si fora la proa d’un vaixell de pedra i l’extrem peninsular més pròxim a les Illes Balears, amb les que forma una continuitat paisatgística i humana. Eixa unió, la d’una muntanya de les característiques del Montgó i l’àrea protegida que la envolta, amb la costa és infreqüent al nostre litoral i li conferix a la Reserva Marina la seua personalitat geològica i natural.

Prenint la costa com a referència, on en succeïxen parets verticals, ensenades i barrancs, i venint de nord a sud, la Reserva oferix alguns indrets imprescindibles: la Torre del Gerro, que és un dispositiu renaixentista de vigilància contra les incursions dels pirates (s.XVI) i on encara es pot vore l’escut de Carles I; la Cova Tallada, pedrera natural de tosca que es dividix en dos cambres, una d’elles penetrada per l’aigua, i que oferix una extranya bellesa barroca carregada d’històries; la boca de la Cova Foradada on es receraven els caçadors neandertals que aguaitaven el pas de les manades de cavalls salvatges quan la mar estava a sis kilòmetres de distància d’on hui trenca; la primera i segona ensenades; el Morro Codina; i el propi Cap de Sant Antoni, que tanca pel nord la badia de Xàbia.

Des que va entrar en vigor la protecció de la Reserva en 1993, a poc a poc este espai ha anat consolidant-se com un privilegiat punt d’observació de fauna marina i aus. En les impressionants parets verticals de pedra fan niu falcons i corves marines que es poden vore durant tot l’any, així com agrós blaus i una àguila pescadora. També, altres espècies residents com perdius o coloms i diversos tipus de gavina.

Però és baix de les aigues blaves d’este punt del Mediterrani on les tasques de vigilància i la concienciació dels usuaris han permés la recuperació d’una extraordinària riquesa en forma de meros (l’anfòs baleàric), sabates (cigala real), dentons, dorades, escorpes, llagostes, morenes, salpes, sargs, polps, bogamarins… tota una festa per als aficionats al busseig que ací poden entrar en contacte amb una fauna que, d’altra manera, hauria sigut arrassada per la pressió humana.

Encara que un dels espectacles naturals més potents és l’avistament de balenes que, des de principis d’estiu i fins el mes de novembre, passen de nord a sud en la seua singladura entre la mar de Ligúria i l’estret de Gibraltar. En alguns punts de la costa es poden vore a menys de 500 metres de terra.

També bancs de dofins mulars freqüenten estes aigües i són ben coneguts dels mariners i els navegants esportius.

Com a curiositat, heu de saber que una visita que vulga aprofundir en la història de la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, pot tindre la seua continuació lluny de la mar, en la sala d’arqueologia subaquàtica del Museu Soler Blasco. En ella podreu gaudir d’una de les millors col·leccions d’amfores i àncores de diverses èpoques de tot el País Valencià i també informar-vos dels diferents usos i interpretacions que els habitants d’este xicotet i riquíssim indret han fet al llarg dels segles dels seus recursos naturals.

Per últim vos deixem amb este documental de Sol de Invierno. Són vint minuts en què els testimonis de Tono Fornes i Juan Gargallo (escriptors), Amadeu Ros i Jesús “El Canari” (mariners), Ximo Bolufer (arqueòleg), Lluís Pérez i Antoni Martínez (guardacostes), Javier Reyes (jutge), Joan Torres (membre del Servei Ambiental del Parc Natural del Montgó) i Álex Pella (navegant oceànic), expliquen totes les caents d’este tresor natural i social.