Xàbia ja la coneixes durant els mesos d’estiu; de juny a setembre són (moltes) les decenes de milers de persones que venen de tot el món a gaudir de les nostres platges i cales, del descans en contacte amb la natura mediterrània o de l’oferta gastronòmica, cultural i d’oci del Casc Històric i del barri mariner de Duanes, però què passa quan apleguen la tardor i l’hivern?

Doncs passa… que començà el millor. Però el millor de veres, perquè la temperatura continua sent bona però sense ofegar-se, continua havent ganes de passar-ho bé, però sense aglomeracions i pots banyar-te la major part dels dies en una mar transparent i tranquila perquè les meduses se n’han tornat a l’infe… a on siga que visquen.

Xàbia i l’entorn de la Marina Alta, en estes estacions es convertixen en una experiència més completa. La llum és diferent i la naturalesa es torna més amable. La muntanya es deixa passetjar en rutes de senderisme que s’adapten a tots els ànims i tots els estats de forma, des de la pujada al cim del Montgó o la seua cova – sense risc de lipotímia, que sempre és un avantatge -, fins els camins del parc forestal de la Granadella o del Cap de Sant Antoni, que un any i mig després de l’incendi que va patir ja mostra esperançadors signes de recuperació i oferix vistes que són un clàssic del Mediterrani. Per baix, en la paret de roca que cau en vertical fins les aigues de la reserva marina, proliferen els nius de cormorans, agrós blaus i falcons. T’esperen també els miradors del Cap de la Nao i la Falzia, o el del Cap Negre, per mostrar-te a vista d’au el perfil ja tranquil del Cap Prim i l’illa del Portitxol. I també els nostres millors racons de costa són més accesibles: pots visitar cales com la Granadella, Ambolo o la Barraca, o les coves costeres, sense patiment i sense preocupar-te d’on deixaràs el cotxe o si hi haurà lloc per al teu kayak entre tanta moto d’aigua. Si et sumergixes, el busseig et depararà grates sorpreses, perquè no només la vida en terra es tranquilitza, també la fauna aquàtica sent en el seu rellotge biològic que s’ha acabat l’estiu i comença la vida tal qual és.

Quant als nuclis urbans, també les coses succeïxen a un altre ritme. Tot és més personal i el tracte, lògicament, és de major qualitat. Xàbia continua sent un poble viu, però d’una altra manera. Nits de sopars i copes? Les que vulgues. Festa? No te la acabaràs. Però si el que vols és, per exemple, gaudir sense aglomeracions de la nostra millor gastronomia, ésta és la teua temporada (Sense anar més lluny, els locals de l’Associació de Restauradors de Xàbia estan oferint estos dies els menús de la IV edició de Xàbia al Plat Mariner).

O si, senzillament, vols caminar sense pressa pel barri de Duanes, olorant la mar, deixant-te refrescar per la brisa de la vesprada i tastant el luxe de no tindre obligació d’anar enlloc, llavors oblida l’estiu i apunta’t a l’altre turisme. Deixa’t caure pel port una vesprada cap a les quatre i voràs entrar les barques d’arrossegament i com descarreguen el peix i el marisc del dia per a la subhasta. O puja al Casc Històric i fes carrer entre reixes negres, portalades de tosca daurada, flors i terrasses fins l’hora de decidir si vi o cervesa. Coneix el Mercat Municipal i les seues parades, coneix el que vam ser en el Museu Soler Blasco – que per cert té una de les millors sales d’arqueologia marina del País Valencià. De res -, o visita les exposicions en la Casa del Cable o en Ca Lambert, ambdos espais obres d’art en sí mateixes. O, ja posats, posa’t dur i reclama el teu dret a no fer res. Res de res. Excepte ser mandrosament feliç en un lloc i un moment de l’any que ja no oblidaràs. Benvinguts. Benvingudes.